La sinistralitat laboral es refereix a l'ocurrència d'accidents i malalties relacionats amb el treball. S'utilitza per a descriure el nombre de lesions, malalties, incapacitats o morts relacionades amb el treball que ocorren en un lloc de treball o en una indústria determinada. La sinistralitat laboral és un indicador important de la salut i seguretat en el lloc de treball, i és un problema important en molts països.
És una situació en què la salut d'una persona treballadora es veu afectada de manera negativa a causa de les seves activitats laborals o les condicions en les quals treballa. Aquests danys a la salut poden ser el resultat d'accidents laborals, exposició a substàncies perilloses, factors ergonòmics inadequats, riscos psicosocials, o altres perills relacionats amb la feina.
A Espanya, un accident de treball es defineix en la Llei General de la Seguretat Social (Llei 40/2007, de 4 de desembre) i el seu Reglament de 1997 (Reial Decret 39/1997, de 17 de gener) com:
"Qualsevol esdeveniment sobtat, no desitjat pel treballador, que es produeix amb ocasió o com a conseqüència de la feina que realitza per compte aliena i que determina una lesió corporal, funcional o patològica, permanent o temporal."
En aquesta definició, és important destacar els següents elements:
"Esdeveniment sobtat": Fa referència a un esdeveniment que ocorre de manera inesperada i en un moment concret.
"No desitjat pel treballador": Implica que el treballador no ha buscat ni provocat l'esdeveniment de manera intencionada.
"Amb ocasió o com a conseqüència de la feina": Significa que l'accident es produeix a causa de la relació laboral, és a dir, mentre el treballador realitza les seves tasques laborals o durant el trajecte d'anada i tornada al treball (accident in itinere).
"Lesió corporal, funcional o patològica": L'accident de treball pot provocar danys físics o funcionals en el treballador, com ara ferides, fractures, malalties professionals, entre altres.
"Permanent o temporal": Les lesions poden ser de caràcter permanent (conseqüències que duren tota la vida) o temporal (conseqüències que es recuperen amb el temps).
Una malaltia professional, també coneguda com a malaltia ocupacional o malaltia relacionada amb el treball, és una condició de salut que es deriva directament de les condicions o els factors de risc presents en l'entorn laboral. Aquestes malalties sorgeixen com a resultat de l'exposició a agents nocivos o perillosos relacionats amb la feina. Les malalties professionals poden ser causades per la exposició a substàncies químiques, físiques, biològiques, factors ergonòmics o psicosocials en el lloc de treball.
Característiques importants de les malalties professionals inclouen:
Causalitat laboral: Les malalties professionals tenen una relació causal directa amb les activitats i les condicions laborals d'un treballador.
Llarga exposició: Les malalties professionals sovint es desenvolupen després d'una exposició prolongada o repetida a factors de risc relacionats amb la feina, tot i que també poden aparèixer després d'una única exposició a un factor molt nocivo.
Llarga incubació: Algunes malalties professionals tenen un període d'incubació llarg, i els seus símptomes poden no aparèixer fins a molts anys després de la primera exposició als factors de risc.
Exempcions: Les malalties professionals són específiques per a certs sectors o ocupacions. Diferents llocs de treball poden comportar diferents riscos.
Reconeixement legal: En molts països, les malalties professionals estan subjectes a reconeixement i protecció legal. Això implica que els treballadors afectats poden ser elegibles per a prestacions mèdiques i econòmiques relacionades amb la seva malaltia, i les empreses poden estar obligades a prendre mesures per prevenir-ne la propagació.
És crucial investigar els accidents de treball per diverses raons importants:
Prevenció de futurs accidents: L'anàlisi d'accidents anteriors pot identificar les causes subjacents i les mancances en la seguretat laboral. Això permet prendre mesures correctives per prevenir accidents similars en el futur.
Millora de la seguretat: L'estudi d'accidents pot portar a millores en els protocols de seguretat, processos de treball i equipament per garantir un ambient més segur per als treballadors.
Compliment de les lleis i regulacions: Moltes jurisdiccions exigeixen que els accidents de treball siguin investigats i que es prenguin les mesures necessàries per evitar repeticions. No fer-ho pot comportar sancions legals i financeres per a l'empresa.
Responsabilitat i indemnització: Les investigacions d'accidents poden determinar la responsabilitat en casos de negligència o errors. Això pot ser important per a l'assegurança laboral i el pagament d'indemnitzacions als treballadors lesionats.
Millora de la moral dels treballadors: Quan els treballadors veuen que s'investiguen els accidents i es prenen mesures per evitar-los en el futur, es poden sentir més segurs i valorats a la feina, la qual cosa pot millorar la seva moral.
Registre i documentació: Les investigacions creen un registre documentat del que va passar, la qual cosa pot ser útil per a futures referències, informes d'assegurança i presentacions de les empreses.
Aprenentatge i millora contínua: Les investigacions d'accidents permeten que les empreses aprenguin dels errors i les situacions de risc i millorin la seva cultura de seguretat. Això pot contribuir a la millora contínua i a l'evolució de les pràctiques laborals més segures.
L'arbre de causes és una metodologia d'investigació d'accidents que es basa en l'anàlisi sistemàtica de les causes i els factors contribuents que han portat a un incident o accident. Aquest enfocament ajuda a identificar les arrels del problema per poder prendre mesures preventives adequades. A continuació, es descriu com utilitzar la metodologia de l'arbre de causes per investigar accidents:
Reuneix informació inicial: Recopila tota la informació rellevant sobre l'accident o incident. Això pot incloure testimonis, informes de l'accident, fotografies, i qualsevol altra dada que sigui útil per a la investigació.
Estableix l'objectiu de la investigació: Defineix l'objectiu de la teva investigació. Què vols aconseguir amb aquesta investigació? És important tenir una idea clara del que estàs buscant.
Identifica les causes immediates: Comença identificant les causes més immediates o evidents de l'accident. Això poden ser accions o omissions específiques que van conduir a l'incident. Aquesta és la part superior de l'arbre de causes.
Aprofundeix en les causes subjacents: Pregunta't per què es van produir aquestes causes immediates. Analitza les causes subjacents que van contribuir a aquestes accions o omissions. Això implica explorar factors com polítiques, procediments, entrenament, cultura de seguretat, i altres que podrien haver estat implicats.
Segueix endavant fins a les causes fonamentals: Continua fent preguntes "per què?" a mesura que identifiques les causes subjacents. Continua recorrent aquesta tècnica fins que arribis a les causes fonamentals o arrels del problema.
Dissenyar un arbre de causes: Crea un diagrama de l'arbre de causes que mostri les causes immediates, subjacents i fonamentals. Aquest diagrama proporcionarà una representació visual de les connexions entre els diferents factors implicats.
Desenvolupa un pla d'acció: Basat en les causes identificades a l'arbre, dissenya un pla d'acció per prevenir futurs incidents similars. Aquest pla hauria de incloure mesures específiques per abordar les causes subjacents i fonamentals.
Implementa el pla d'acció: Posar en pràctica les millores proposades i segueix-les. Assegura't que les polítiques i procediments es posin en pràctica i que es proporcioni la formació adequada als treballadors.
Realitza un seguiment i revisió: Supervisa l'eficàcia de les mesures preses i assegura't que les tasques es compleixin. Realitza revisions regulars per avaluar el progrés i ajusta el pla d'acció segons sigui necessari.
Comunica els resultats: Informa als treballadors i als altres interessats sobre les conclusions de la investigació i les mesures preses per prevenir futurs accidents.
Índex de freqüència
Indicador que relaciona el nombre d'accidents amb el nombre d'hores d'exposició al risc en un període de referència.
(imatge)
En el càlcul d'hores treballades, han d'incloure's una estimació de les hores efectives de treball en les quals els treballadors de referència van estar ?exposats al risc? de sofrir un accident de treball. D'aquest còmput s'exclouen les hores no treballades per, permisos, vacances, baixes per malaltia, absentisme, etc. El càlcul d'hores treballades inclou també les hores extraordinàries.
Índex de freqüència (Accidents mortals)
(imatge)
Índex d'incidència
Relaciona el nombre d'accidents amb el nombre mitjà de persones exposades al risc en un període de referència.
Índex d'incidència (Accidents mortals)
(imatge)
Índex de gravetat
(imatge)
Indicador que relaciona el nombre de dies d'absència del treball a conseqüència dels accidents de treball en el temps treballat pel col·lectiu de treballadors considerat. Les jornades perdudes són una representació de la gravetat de l'accident ocorregut en l'exercici o període de referència.
Durada mitjana de les baixes.
(imatge)
Relaciona el nombre de dies de baixa entre els accidents ocorreguts.
La Sentència del Tribunal Suprem 1588/2018 reitera la doctrina sobre els quatre elements configuradors de la laboralitat de l'accident "in itinire".
Descripció dels Fets:
Els fets van ocórrer de la següent manera: la persona demandant va sortir de la seva feina a les 13 hores el 22 de juliol de 2014 a Càceres, però en lloc d'anar directament a casa seva, es va detenir en un centre comercial proper per comprar iogurts. Després de la compra, es va dirigir novament a l'avinguda d'Alemanya per prendre l'autobús a casa seva. Durant aquest trajecte, al voltant de les 14:15 hores, el vehicle va fer una frenada brusca, cosa que va resultar en lesions que la van portar a una incapacitat temporal. El tema en disputa és si aquest accident s'ha de considerar com un accident laboral "in itinere".
Doctrina legal:
La doctrina legal a Espanya relacionada amb els accidents laborals "in itinere", és a dir, aquells accidents que ocorren durant el desplaçament d'una persona treballadora des de casa seva al lloc de treball o viceversa. S' estableixen diversos criteris per determinar si un accident d' aquest tipus ha de ser considerat un accident laboral:
· Element Teleològic: El propòsit principal del viatge ha d' estar relacionat amb el treball. El treballador ha d' estar anant o tornant de la feina.
· Element Geogràfic: L' accident ha d' ocórrer en el trajecte normal entre la llar i el lloc de treball.
· Element Cronològic: L' accident ha d' ocórrer dins d' un temps raonable que normalment es prendria per completar el trajecte. No hi ha d' haver desviacions anormals ni retards significatius.
· Element d' Idoneïtat del Medi: El trajecte s' ha de realitzar utilitzant un mitjà de transport normal.
En el cas específic que s'està discutint, l'únic dubte es relaciona amb l'element cronològic a causa d'un retard de menys d'una hora causat per una gestió personal, en aquest cas, la compra de iogurts en un supermercat proper. Tanmateix, segons la doctrina legal, aquest retard no hauria de trencar la connexió causal amb el treball, ja que es considera una gestió raonable i no una desviació anormal del trajecte.
Què s'entén per gestió raonable i desviació anormal del trajecte?
Gestió raonable: Es refereix a les accions que una persona treballadora pot dur a terme durant el seu viatge entre la feina i casa seva sense que es trenqui la connexió causal amb la feina. En altres paraules, una "gestió raonable" és una activitat que, encara que no estigui directament relacionada amb el treball, es considera normal i comprensible en el context d'aquest viatge. Per exemple, fer una parada breu en una botiga per comprar menjar o fer un tràmit personal, com recollir un fill/a de l'escola, es pot considerar una gestió raonable. Aquestes activitats no solen excloure la consideració de l' accident com a laboral, ja que s' assumeix que són part de la rutina diària.
Desviació anormal del trajecte: D 'altra banda, una "desviació anormal del trajecte" es produeix quan la persona treballadora s'aparta significativament de la ruta habitual entre la seva llar i el treball sense una raó justificada o raonable relacionada amb treball. Aquesta desviació pot implicar anar a llocs no relacionats amb el treball o prendre rutes inusuals i prolongades. Quan es produeix una desviació anormal del trajecte, la connexió causal entre l'accident i el treball es pot trencar, i l'accident ja no es consideraria com un accident laboral "in itinere".
La sentència 1607/2023 emesa pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc el 27 de juny de 2023, ha desestimat un recurs de suplicació presentat per una treballadora, que al·legava que la seva incapacitat temporal (IT) hauria de considerar-se un accident de treball a causa de la seva negativa a vacunar-se contra el COVID-19 i les mesures implementades per la seva empresa en resposta a aquesta negativa.
La treballadora treballava com a netejadora en una residència d'avis i es va negar a vacunar-se contra el COVID-19. Com a resultat, l'empresa va implementar mesures preventives per protegir la salut de les persones residents i les altres persones treballadores, com assignar-li tasques en àrees menys concorregudes i proporcionar-li equips de protecció individual (EPI?s) com mascareta, bata de plàstic i pantalla. La treballadora posteriorment va ser diagnosticada amb un trastorn d'ansietat.
El tribunal va concloure que no existia un nexe causal clar entre el treball i el trastorn d'ansietat de la treballadora. Tot i que la seva negativa a vacunar-se i les mesures implementades per l'empresa estaven relacionades amb la seva feina, no es va demostrar de manera concloent que la malaltia es degués exclusivament a la seva ocupació. El tribunal també va assenyalar que no es complien els requisits per considerar això un cas d'assetjament laboral.
Aquesta sentència destaca la importància d'establir un vincle clar entre una malaltia i les condicions laborals perquè pugui ser considerada un accident de treball. En aquest cas, el tribunal va determinar que no es complien els requisits necessaris perquè la incapacitat temporal de la treballadora es considerés un accident de treball.
La recent sentència del Tribunal Suprem, emesa el 4 de juliol de 2023, aborda un cas d'accident in itinere i la determinació de si la conducta del treballador pot ser qualificada com a imprudència temerària, excloent així la consideració de l'accident com a laboral. La decisió analitza les circumstàncies específiques de la situació i avalua si la conducta del treballador va ser prou negligent i arriscada com per ser classificada com a temerària, la qual cosa afecta directament la percepció de la contingència laboral.
L'accident va ocórrer el 7 de desembre de 2016 quan un treballador, en tornar de la feina, va creuar una carretera de múltiples carrils per un lloc no habilitat per a vianants i sense portar roba reflectora. L'accident es va produir durant la nit i en una zona amb il·luminació limitada. La sentència del Jutjat de Primera Instància del 18 de febrer de 2018 va considerar que la conducta del treballador va ser una mera infracció de normes de trànsit i va qualificar l'accident com a laboral. No obstant això, el procediment judicial ha finalitzat amb la sentència del Tribunal Suprem que ha revocat aquesta decisió i ha conclòs que la conducta del treballador va ser una imprudència temerària, excloent així la consideració de l'accident com a laboral.
El Tribunal Suprem, en la seva anàlisi, estableix que no tota infracció de normes de trànsit constitueix automàticament una imprudència temerària, que cada cas ha de ser avaluat en funció de les seves circumstàncies específiques. En aquest succés concret, el tribunal argumenta que la conducta del treballador va ser clarament negligent i arriscada, considerant factors com que la via que va creuar no estava habilitada per a vianants, la quantitat de carrils de la carretera, la falta d'il·luminació directa, la càrrega d?equipatge que portava el treballador i la seva falta de roba reflectora. La sentència subratlla que el treballador no va prendre les precaucions mínimes necessàries i va assumir un risc innecessari i evident.
La sentència del Tribunal Suprem estableix que, en casos d'accidents in itinere, la qualificació d'imprudència temerària pot conduir a l'exclusió de la contingència laboral. La decisió es basa en una avaluació detallada de les circumstàncies específiques de l' accident i de la conducta del treballador.