En una recent sentència, la Sala Quarta de lo Social del Tribunal Suprem ha emès un pronunciament clau en relació amb la interpretació de l’article 7.2 del Reial Decret 664/1997, centrat en els riscos biològics en l’àmbit laboral . Aquest veredicte, que té repercussions directes en la protecció de les persones treballadores, ofereix una perspectiva contextualitzada i teleològica, destacant la importància d’adaptar l’aplicació de la normativa a les condicions reals de les activitats laborals.
El litigi es basa en el primer article del mencionat decret, que estableix com a objectiu principal la protecció de les persones treballadores contra riscos per a la seva salut derivats de l’exposició a agents biològics durant el treball . L’article 7.2, sota la secció de “Mesures higièniques”, especifica que les persones treballadores tenen dret a deu minuts per al seu rentat personal abans del dinar i altres deu minuts abans d’abandonar el treball.
La sentència ressalta la necessitat d’una interpretació que s’ajusti al context laboral específic , considerant les condicions sota les quals les persones empleades duen a terme les seves funcions. En aquest cas concret, la jurisprudència es centra en l’activitat d’un organisme demandat, on el personal no només té llibertat per rentar-se durant la jornada, sinó que també està obligat a seguir protocols d’higiene segons la naturalesa de la seva feina , especialment en l’atenció a les persones residents.
La Sala Quarta aborda l’article 3.1 del Codi Civil, subratllant que la interpretació de les normes s’ha de fer segons el sentit propi de les seves paraules, en concordança amb el context, els antecedents històrics, la legislació vigent i la realitat social. En aquest sentit, la finalitat de la norma és permetre que les persones treballadores que hagin estat en contacte amb agents biològics disposin d’un temps específic per al seu rentat personal.
La sentència destaca la importància de considerar la naturalesa de l’activitat laboral, assenyalant que la interpretació literal de l’article 7.2 no es pot aplicar de manera automàtica i incondicionada. En situacions on el rentat personal és una pràctica habitual i inherent a les funcions del lloc de treball , concedir dos períodes de deu minuts per a aquesta finalitat pot resultar redundat i afectar l’eficiència de la jornada laboral.
En aquest context, la sentència advoca per una interpretació que s’alineï amb el sentit comú i la finalitat de la normativa , evitant reduccions innecessàries en el temps de treball diari sense aportar una millora significativa en la protecció de la salut de les persones treballadores . En definitiva, es destaca la importància d’adequar l’aplicació de la norma a la realitat laboral específica, promocionant així un equilibri entre la seguretat de les persones treballadores i l’eficiència en el desenvolupament de les seves funcions.
